dissabte, 24 de novembre de 2012

Relíquia de Bonaventura Gran, ara beat, com a servent de Déu

Miquel Gran Peris, nascut a Riudoms el 1620. El folklorista Joan Amades el fa fill de Montbrió del Camp i dóna constància del fet que es va casar però curiosament assenyala que “durant el matrimoni va fer vida casta i santa i mai no va, ni tan sols, mirar a la seva esposa (1)”. La Gran Enciclopèdia Catalana, per la seva banda, explica que “morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa (2)”. Va adoptar el nom de Bonaventura Gran, amb el qual és conegut, així com, també, ho és amb el de Bonaventura de Barcelona. Traslladat a Roma, el 1658, arriba a ser conseller de diversos papes, reforma l'ordre seràfic (3) amb la fundació de l’orde del Retir (4). Va morir la ciutat italiana, el 1684, havent deixat una digne memòria; per aquest motiu, el 1775, va ser declarat venerable, i beatificat el 1906. La Viquipèdia explica com va caldre dues curacions miraculoses per considerar Bonaventura mereixedor de les distincions atorgades: “l'una el 1790 en què una dona va quedar en un estat gravíssim després de caure del cavall i es va curar inexplicablement després d'haver-lo invocat; l'altra, el 1818 en què una altra dona, quedà inconscient durant tres dies després d'un part i es curà instantàniament després d'aplicar-se-li una relíquia del venerable (5). El seu cos va ser retornat a la seva població natalícia el 1972 on és venerat a la capella del Santíssim de l’església de Sant Jaume Apòstol.
Aquesta relíquia, fixada en un pergamí signat l'11 de setembre de 1848 l'anomena Bonaventura de Barcelona.
 Notes:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, vol. 5, p. 96 - 97
2 “Bonaventura de Barcelona”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana,  Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, vol. 5, p. 203
3 “Riudomencs il·lustres” [en línia] Organisme Autònom per a la Societat de la Informació – OASI. Regidories de Cultura i de Festes Ajuntament de Riudoms [Consulta: 15 de novembre de 2008] Disponible a:
http://www.riudoms.org/niv2.php?id=100
4 Amades, Costumari, Íbid.
5 “Beat Bonaventura Gran” [en línia] Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 15 de novembre de 2008]Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Beat_Bonaventura_Gran

dilluns, 5 de novembre de 2012

Relíquies de Maria Ràfols, com a serventa de Déu i com a beata

Maria Ràfols Bruna va néixer a Vilafranca del Penedès el 5 de novembre de 1781. De joveneta va ingressar al monestir barceloní de les religioses hospitalàries de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Durant aquesta estada hi hagué una gran epidèmia a la ciutat i això la va inspirar que calia fundar una congregació dedicada a l’assistència de malalts.
El 1804 es va traslladar a Saragossa on va exercir de superiora de l’hospital de Nostra Senyora de la Gràcia. Des d’aquesta posició va destacar per la seva actuació durant el setge que va patir la ciutat durant la Guerra del Francès.
Va ser fundadora de les Germanes de la Caritat de Santa Anna juntament amb el P. Joan Bonal (Girona, 1769 – Zuera, 1829).
Va morir a la ciutat capital aragonesa el  30 d'agost de 1853.
Fou beatificada per Joan Pau II l'1 d'octubre de 1994.

Font: Soler, Raimon. “Ràfols Bruna, Maria” dins: Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Claret, 2001, vol. 3, p. 198