dilluns, 10 de setembre de 2012

Relíquia de la mesura del peu de la Mare de Déu

Els Evangelis canònics no proporcionen gaire informació de l’aspecte físic de Maria, la Mare de Déu, ni de la seva edat en els moments clau de la seva vida. Precisament, Evangelista Vilanova afirma que Maria és “esmentada només d’una forma discreta i episòdica (anunciació, visitació, Betlem, purificació, fugida a Egipte, visita al temple, noces de Canà, crucifixió, Pentecosta, en el conjunt de la literatura neotestamentària” (1). Cal anar als evangelis apòcrifs per trobar informació personal de la Mare de Déu, especialment en el període anterior al naixement de Jesucrist. El protoevangeli de Jaume relata la vida de Maria fins al naixement de Jesús però no ofereix dades relacionades amb l’edat i aspecte de Maria en relació als fets concrets de la seva biografia (2).
Per aquesta raó esdevé especialment curiosa i interessant una relíquia sobre paper on hi ha impresa la suposada planta de la sabata de la Mare de Déu. A l’interior del perímetre d’aquesta planta hi ha un escrit, en italià, que ens aproxima a la seva procedència sense, però, determinar-la: “Justa mesura del peu de la Santíssima Verge Mare de Déu, treta del seva veritable sabata, que es conserva amb molta devoció en el un convent d’Espanya. El Papa Joan XXII va concedir 300 anys d'indulgència a qui besi tres vegades aquesta mesura i resi tres Avemaries, les que van ser confirmades pel papa Climent VIII, l'any de la nostra redempció de 1603. Aquestes indulgències no tenint prescripció de nombre es poden guanyar totes les vegades al dia que desitgin els devots de la Santíssima Mare de Déu. Es pot també aplicar per les ànimes del Purgatori. És permès per a major glòria de la Reina del Cel i de la terra, treure d'aquesta mesura altres semblants a ella les quals totes tenen les mateixes indulgències. Maria Mare de la Gràcia, prega per nosaltres”.
L’aspecte que, d’entrada, desperta la curiositat és la seva dimensió. La seva llargada màxima és d’uns 18,5 centímetres. Això indicaria, en les mides actuals, que seria una sabata amb número 29-30, que estaria relacionat amb una edat de 5 anys. Per altra banda, és interessant el fet que, tot i indicar que es tracta d’una relíquia en possessió d’un “convent d’Espanya” estigui escrit en un text redactat en italià. En qualsevol cas, assenyala l’interès internacional de la relíquia.
Pot donar-se el cas, malgrat no ho indiqui l’escrit de la relíquia, que estigui relacionada amb la planta del peu d’una imatge mariana venerada, com sí diu, en un monestir espanyol. Són més habituals del que sembla aquestes relíquies que aporten mesures d’imatges escultòriques ja sigui amb unes cintes, que indiquen llargada o perímetre, o d’altres que, com l’exposada en aquest text, fa referència al peu. De casos propers n’hi ha Rovaprevera (Torelló) o, ja més llunyà, a Loreto (Itàlia). D’aquests darrers, podeu llegi un interessantíssim apunt del bloc & Piscolabis Librorum del 2 de març de 2009.
Notes:
1 Vilanova, Evangelista. “Maria” dins Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 14, p. 394
2 Santos, Aurelio de. Los evangelios apócrifos: edición crítica y bilingüe. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1985, p. 136-176

dissabte, 1 de setembre de 2012

Relíquia nord-americana de sant Ramon Nonat

Contraportada i portada
El naixement de sant Ramon va ser conseqüència, segons la tradició, de la intervenció decidida del senyor de Cardona; al voltant de l’any 1200, amb l’espasa va obrir el ventre de la mare quan aquesta ja havia mort. D’aquest fet li prové el sobrenom de no nat ja que no havia estat infantat de forma natural.

Pâgines interiors 2 i 3
A l’edat de 21 anys va ingressar en l’orde, recentment fundada, de la Mercè. Des d’aquesta organització, ja ordenat sacerdot, va participar en diverses redempcions d’esclaus. D’aquestes gestes se’n recorden tres de remarcables, una a València i dues a Alger, on va deslliurar de l’esclavatge a una gran quantitat de captius. La tradició també recorda el fet que el mateix sant va estar esclavitzat durant diversos mesos. Aleshores, va patir martiri amb un cadenat que li tancava la boca i li impedia divulgar la fe cristiana. Quan feia camí cap a Roma, el 31 d’agost de 1240, va morir al castell dels vescomtes de Cardona.
La seva festivitat se celebra el 31 d’agost. L’any 1620 va rebre la beatificació per Urbà VIII i la canonització, el 1657, per Alexandre VII.
La difusió de l’orde mercedari ha donat una gran empenta a la devoció dels seus sants. A l’estat d’Ohio dels Estats Units hi ha la població de Berea on va té la seu un convent de l’orde de la Mercè. Aquest cenobi és el lloc d’origen d’aquesta relíquies de tercer ordre (per contacte). Un petit díptic de 60 x 55 mm, amb quatre pàgines.
Portada (pàg. 1): Sant Ramon Nonat, cardenal (encerclant dibuix). Patró de la Maternitat, advocat de felicitat a la família cristiana Contraportada (pàg. 4): Pares de l'Ordre de la Mare de Déu de la Mercè. Monestir de la Mare de Déu de la Mercè, Berea, Ohio Interior (pàg. 2): Sant Ramon Nonat. Aquest membre estimat i sant de l'Ordre de la Mare de Déu de la Misericòrdia ha fet durant centenars d'anys, assistits per esposes i mares cristianes. La seva assistència es recomana a les dones embarassades i per a tots els que busquen pau, tranquil•litat i felicitat en la famíliaInterior (pàg. 3): Aquesta santa tela va tocar una relíquia de Sant Ramon Nonat

Relíquies del cotó de santa Sabina de Sant Pere d’Àger o d’Olot

A Catalunya es veneren (o s’han venerat) dues santa Sabina. D’una d’elles deu ser aquest cotó que, com en d’altres casos, ha esdevingut una “relíquia per contacte”. De fet, quan hi ha hagut l’interès en fer uns sobres impresos com aquest significa que la devoció a la santa ha estat ferma i incontestable.
Històricament, la primera de les santes Sabines venerades a Catalunya és la de Sant Pere d’Àger. Aquesta col•legiata de la Noguera, nascuda a la primera meitat del segle XI deu la seva empenta al cavaller Arnau Mir de Tost. Es tracta de la germana de dos altres sants màrtirs, Vicenç i Cristeta, originaris de la ciutat castellana d’Àvila i martiritzats en temps de Dacià (s.IV). La seva fama es va escampar per aquells paratges, especialment, a l’alta edat mitjana quan se’ls va dedicar un temple romànic. Jaime Villanueva, al seu Viaje literario á las iglesias de España, esmenta que a l’església d’Àger hi havia una urna, molt posterior, amb relíquies de las santa que hi devien ser portades pel mateix Arnau Mir des d’Àvila on hauria assistit en afers de conquesta sobre els sarraïns. Malgrat aquet ball de dates, Villanueva  estableix que el culte a la santa devia iniciar-se a partir del segle.
A l’església de Sant Esteve d’Olot es veneraven les relíquies de l’altra santa Sabina. En una urna de plata que guardava el seu cap, ossos principals i part de la seva sang. Es tractava d’una de tantes  restes sacres que s’atribuïen a màrtirs cristians enterrats als antics cementiris de Roma, en concret del Ciríac. El 6 de desembre de 1667, el provincial dels jesuïtes, Jacint Piquer les havia obsequiat  a diversos comissionats d’Olot. La tradició recomanava, en cas de sequera, acompanyar les relíquies de santa Sabina a l’església del Tura on testaven fins que queia la pluja. Havia estat fundada una confraria dedicada a aquesta santa que fou concedida, el 1684, pel papa Innocenci XI. La seva festivitat és indicada pel 29 d’agost.
De quina santa Sabina és el cotó d’aquesta relíquia? Per qui pugui donar llum a aquets dilema, vagi la nostra eterna gratitud.
Amb agraïment a Bibliogoigs per la cessió dels goigs que il•lustren aquest text
Font:
Ferrer, Félix A. "Literatura hagiogràfica latina en torno a los mártires Vicente, Sabina y Cristeta de Ávila (siglos VII-XI)". Hispania Sacra, LX 121, gener-juny de 2008, p. 9-46
Paluzié, Esteve. Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local. Barcelona: Establecimiento Tipográfico de Jaime Jepís, 1860, p. 150
Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. València: Imprenta de Olivares, 1824, vol. 9, p. 134-140