dilluns, 27 d’agost de 2012

Relíquies de santa Teresa de Jesús Jornet com a beata

Teresa Jornet i Ibars va néixer a Aitona (el Segrià), el 9 de gener de 1843. Fou la primogènita de quatre germans nascuts en una família a pagesos benestants amb diversos membres dedicats a la vida religiosa. En destacava el germà de la seva àvia materna, Francesc Palau i Quer, frare carmelita descalç .
Va viure gran part de la seva infància amb una tieta a Lleida on va adquirir els primers estudis. Als 14 anys es va traslladar a Fraga on va estudiar magisteri i aconseguir la titulació de mestra. A la població urgellenca d’Anglesola va exercir la professió durant un temps.
A principi de 1862, va acceptar l’oferiment del seu oncle Francesc Palau que li va oferir a un orde que havia fundat. A mitjan 1868, després de la suspensió d’aquesta congregació, va fer de mestra de nenes a l’escola del convent de Santa Clara de la localitat burgalesa de Briviesca. En aquest centre va iniciar el noviciat per formar per de l’orde franciscà; no va arribar a professar  a causa d’una malaltia i va tornar a la llar paterna. Una vegada es va recuperar, el seu oncle la va reclamar, de nou, per fer de visitadora de les escoles de l’Institut de Carmelites Descalces Terciàries. A la mort de Palau, va abandonar aquesta tasca després de.
A mitjan de 1872, en un viatge a Estadilla i Barbastre, a terres d’Osca, va contactar amb el sacerdot Pedro Llacera. Aquest li exposà el projecte iniciat de fundar un institut religiós dedicat a l’assistència dels ancians desvalguts. D’aquesta trobada en va sorgir la congregació de Germanetes dels Ancians Desemparats en la qual consta com a fundadora. L’any següent va vestir l’hàbit i s’establí, amb la primera comunitat, a la plaça de l’Almoina de la ciutat de València, on havien estat reclamades per una associació catòlica. El 1877, acceptar els vots perpetus. Des d’aleshores, com a superiora general de l’Institut, participà en la seva expansió. El 1887, el papa Lleó XIII, va aprovar la congregació.
La seva delicada salut, afectada per una malaltia crònica, no li va impedir fer continuats viatges i la recaptació d’almoines i donatius necessaris per al manteniment de les cases que s’anaven obrint. Va morir el 26 d’agost de 1897, Llíria (País Valencià).
El papa Pius XII, el 27 d’abril de 1958, en va decretar la beatificació i Pau VI la va canonitzar el 27 de gener de 1974. Aquest darrer pontífex la va nomenar patrona de l’ancianitat, l’any 1977.
Font: Arimany, Joan. Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 136-137

dilluns, 13 d’agost de 2012

Relíquia de la Venerable Filomena de Santa Coloma

Josepa Ferrer i Galzeran va néixer a Móra d’Ebre, el 1841, en una família de deu germans. Quan tenia 13 anys es va veure atreta per la vida mística i contemplativa ingressant al convent de les mínimes de Sant Francesc de Paula, a Valls, adoptant el nom de Filomena de Santa Coloma. Diversos períodes d’èxtasi li van proporcionar visions i revelacions de caràcter espiritual. Va viure entregada a la recerca de la perfecció moral amb una gran entrega a la penitència.
Josep-Rafael Carreras de Nadal, al Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, en diu que “es tracta  d’un dels casos més evidents  i extraordinaris de la mística cristiana de tots els temps”. Va morir, a Valls, l’any 1868. La seva fama de santedat va estar acompanyada per la incorruptibilitat del seu cos.
El papa Lleó XIII la va declarar venerable l’any 1891 i Joan Pau II va iniciar el procés de la seva beatificació l’any 1989.
Bibliografia:
“Filomena de Santa Coloma” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 11, p. 130
Carreras de Nadal, Josep-Rafael. “Filomena de Santa Coloma” dins Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Claret, 2000, vol. 2, p. 178

dijous, 2 d’agost de 2012

Relíquies de la roca de la cova de sant Ignasi a Manresa

La tradició, en aquest cas amb fonament, diu que sant Ignasi de Loiola (24 de desembre de Loiola – Guipúscoa, 1491 - Roma, 31 de juliol de 1556) va fer estada a Manresa des del 25 de març de 1522 fins al 18 de febrer de 1523. En una cova natural damunt el riu Llobregat va fer vida penitent , gairebé eremítica, vivint una llarga temporada. Allà se suposa que començaria a redactar una de les seves obres cabdals, els seus Exercicis Espirituals. Aquesta balma, i els edificis que es van construir al seu voltant, han esdevingut un dels principals santuaris de la Companyia de Jesús, fundada per Ignasi. Ocasionalment, ja fa temps, se n’han extret bocins de pols de la roca, per fer-ne relíquies ignasianes, contingudes en uns curiosos sobrets impresos.
Vegeu: Bassegoda, Bonaventura. La cova de Sant Ignasi. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, 1994.