divendres, 6 d’abril de 2012

Antigues relíquies de Terra Santa

Fa unes dècades, els souvenirs més habituals de Terra Santa eren les targetes o postals amb flors seques o restes d'altres vegetals dels diferents dels diversos llocs i escenaris del Nou Testament. A continuació en trobareu diferents exemples, de diferents llengües i relacionats amb diferents paratges on va viure i morir Jesús. De ben segur que, per casa vostra, n'haureu vista alguna. Sinó, furgueu al fons dels calaixos i podeu tenir alguna sorpresa.

dimecres, 4 d’abril de 2012

Relíquia de sant Vicent Ferrer


Nascut a la ciutat de València, el 1350, era fill de pare gironí i de mare valenciana, va ingressar al convent valencià de l’orde dominicà. Entre 1368 i 1375,  va estudiar a València, a Lleida, Barcelona i a Tolosa de Llenguadoc, on va fer el magisteri l’any 1389. Aleshores va ser nomenat predicador general de l’orde.
En el context del Cisma d’Occident, en què diferents pontífexs es van disputar l’autoritat de l’Església Catòlica, va prendre part a favor del papa avinyonès Climent VII  i es va dedicar a predicar-ne a favor per territoris de València. Entre 1394 i 1398, va ser confessor, capellà domèstic i penitenciari apostòlic de Benet XIII, elegit com a papa d’Avinyó i considerat antipapa en el Cisma.
L’any 1399, desconsolat pel camí empès per l’Església Catòlica, es va allunyar de Benet XIII. Arran d’una experiència mística i de la recuperació d’una greu malaltia, va dedicar-se a la predicació arreu d’Europa.
Es trobava a Catalunya quan va morir Martí el jove, fill del rei Martí I l’Humà. Quan el rei va morir esperant nova descendència va formar part de la delegació valenciana a les reunions del Compromís de Casp. Va ser el primer compromissari en votar i va optar per Ferran d’Antequera.
Entre 1412 i 1416, com a hàbil orador i  amb una gran capacitat per la dramatització, es dedicà a la conversió de jueus i musulmans i a la predicació moral i religiosa. Els sermons, recitats en català a una gran quantitat de ciutats i poblacions del País Valencià i de Catalunya, li van donar gran fama associada, també, a una suposada capacitat d’obrar miracles.
El 1419, després de recórrer França tot predicant, va morir malalt a la ciutat bretona de Gwened.
A la ciutat de València es conserven diversos edificis i espais relacionats amb sant Vicent. És el cas de la seva casa natalícia al carrer del Mar cantonada carrer del Pouet de Sant Vicent, reconstruïda el 1955, on destaca la decoració ceràmica interior, del segle XVIII, amb escenes de vida del sant.
A Catalunya hi ha diversos llocs que s’identifiquen amb el pas del sant. Una capelleta veïnal (vegeu la il·lustració inferior que acompanya aquest text), situada a l’alçada del primer pis d’un edifici del sector nord-est de la plaça Major de Vic, indica el lloc on va predicar a finals de maig de 1409.

Extret de: Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2011, p. 138-139