diumenge, 18 de març de 2012

Relíquies sardes de Salvador d’Horta, com a beat i com a sant

Fig. 1
Salvador Pladevall i Bien va néixer a l’Hospital de Santa Coloma de Farnés on servien els seus pares. L’any 1534, en quedar orfe, es va desplaçar a Barcelona per aprendre l’ofici de sabater. El 1540 va ingressar al convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat com a frare llec fent d’ajudant de cuiner. Hi va professar dos anys després.
Fig. 2
A Tortosa, on havia estat destinat l’any 1544, va començar a mostrar habilitats curatives extraordinàries, considerades miraculoses. Desenvolupava tasques de porter i distribuïa els donatius que rebia el convent entre els pobres de la ciutat. La seva fama es va estendre. Es va convertir en una molèstia i pertorbació per a la comunitat de frares i, per aquest motiu va moure’s per diferents convents. Al de Santa Maria dels Àngels d’Horta de Sant Joan, hi va estar prop de deu anys i va prendre el nom Horta que sempre el va acompanyar.
La seva situació i activitat era incompresa per les autoritats i el 1560 fins a ser sotmès a un procés inquisitorial. Finalment, el 1565, va viatjar al convent de Càller, a l’illa de Sardenya. Dos anys després, hi va morir conservant el renom d’home excepcional.
Fig. 3
El papa Climent XI el va beatificar el 29 de gener de 1711, i fou canonitzat per Pius XI el 17 d’abril de 1938. És considerat patró de la província franciscana de Catalunya, copatró de la població d’Horta de Sant Joan, de les persones mudes, dels aprenents de sabater i dels aprenents de dependent de botiga.
La fama de miracler que el va acompanyar tota la seva vida el va fer considerar el taumaturg de Catalunya.

Il·lustracions:

Fig. 1.- Targeta amb relíquia de la tela amb la qual es vaembolicar al el cos del beat Salvador. Càller (Sardenya): Tip. Valdés [abans de 1938]
Fig. 2.- Targeta amb relíquia del beat Salvador d’Horta “que es venera a l’església de Santa Rosalia de Càller (Sardenya). Càller: Tip. Giovanni Ledda, 1925
Fig. 3.- Sobret amb flors beneïdes sobre la tomba de sant Salvador d’Horta. S’indica que és  “molt eficaç per a aquells que l'usen amb fe i devoció” Càller (Sardenya): Tip. Valdés [després de 1938]

Extret de: “Salvador d’Horta”, dins Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 134-135

dimarts, 13 de març de 2012

Relíquies de la venerable Teresa Gallifa i Palmarola


Teresa Gallifa i Palmarola, nascuda a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) , el 21 de juny de 1850  és la fundadora de la Congregació de les Serventes de la Passió.
Nascuda a Sant Hipòlit en 1850,  i òrfena de pare des de molt joveneta, va treballar en diferents tasques modestes quan tenia deu anys. Casada i amb set fills, dels quals només un va passar de l’infància, va enviudar quan tenia 32 anys.
A Vic, després d’un període de formació, va dedicar-se a l’ofici de llevadora. Aquesta activitat la va dur a veure les dificultats de moltes mares solteres i va decidir fundar cases per acollir-les
El 1886 va obtenir de l’Escola de Magisteri de Barcelona i, posteriorment, el títol oficial de llevadora.
La seva intenció de fundar una congregació religiosa va patir el desànim i la poca col·laboració de l’església que no veia clar, com la societat que l’envoltava, l’ajuda a unes dones que tenien fills fora del matrimoni. Malgrat tot, va fundar algunes cases d’acollida a Vic, Barcelona, Sant Hipòlit de Voltregà i, més endavant, fora de Catalunya.
Teresa Gallifa va morir a Barcelona l’any 1907.
El 25 de juny de 1996 va ser declarada venerable per Joan Pau II i té obert el procés de beatificació.