diumenge, 26 de febrer de 2012

Relíquies de Paula Montal i Fornés, com a beata i com a santa

El 26 de febrer és la festivitat d'una santa catalana de darrera fornada: Paula Montal i Fornés.



Nascuda a Arenys de Mar (Maresme), el 1799, va compartir la seva vocació religiosa amb una missió vital dedicada a l’educació de les noies catalanes. El seu perfil respon a la voluntat d’algunes dones del nostre país –com ho havia fet Joaquima de Vedruna- que van veure com, a principi del segle XIX, l’educació dirigida a les noies era inexistent i que calia posar les bases per canviar aquesta realitat.
L’any 1829, desplaçada a Figueres, va fundar- juntament amb Agnès Busquets- la primera escola de noies. El 1842 va retornar a la seva vila natalícia per fundar una nova escola que proporcionés formació a les noies; fins aleshores només tenien l’oportunitat d’aprendre costura. Així, poc a poc, diverses matèries anaven conformant el programa educatiu que s’impartia.
Posteriorment, va fundar escoles a Sabadell, Igualada, El Vendrell, El Masnou i Olesa de Montserrat. A Sabadell, el 1846, neix la Congregació de les Filles de Maria Escolàpies que obté l’aprovació diocesana el 
1851 i pontifícia, per Pius IX, el 1860.    
A la mort de Paula Montal, la Congregació estava formada per 346 membres en 19 escoles escampades per la geografia espanyola. El 1992 ja eren 110 centres els que hi havia repartits pels continents d’Àsia, Amèrica i Europa
Va morir el 1889 a Olesa de Montserrat on reposen les seves restes.
El seu camí cap els altars es va iniciar el 1957. A finals de desembre de 1988 va ser declarada Venerable per Joan Pau II;  ell mateix la va beatificar el 18 d’abril de 1993 i la va canonitzar el 25 de novembre de 2001.

Fonts d'informació i per si en voleu saber més:
“Paula Montal i Fornés” [en línia] Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Wikimedia Foundation, Inc. [consulta: 24 de febrer de 2010] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Paula_Montal_i_Forn%C3%A9s
“Paula Montal Fornés de San José de Calasanz (1799-1889)” [en línia] La Santa Sede. Ciutat del Vaticà [consulta: 24 de febrer de 2010] Disponible a:http://www.vatican.va/news_services/liturgy/saints/ns_lit_doc_20011125_montal-fornes-de-calasanz_sp.html (català i castellà)

dissabte, 11 de febrer de 2012

Relíquies de Lourdes de França. Flors collides el 1881


La ciutat coneguda com Lourdes és situada a la Bigorra occitana i ha estat convertida en centre de peregrinació del món catòlic des de les acceptades aparicions de la Mare de Déu a Bernadeta Soubirous el 1858.

Les relíquia més típica d’aquest santuari és l’aigua que brolla de les fonts properes a la gruta o cova de Massabiele, lloc de les apariciones. Antigament també era habitual la recollida de flors en l’entorn i de pols de la roca.

dijous, 9 de febrer de 2012

Relíquies de sant Miguel Febres Cordero, com a servent de Déu


Nascut a l’Equador, Francisco Febres Cordero Muñoz va néixer amb una deformitat als peus no li va permetre caminar sol fins als cinc anys i aquesta discapacitat el va marcar tota la vida.
Amb 9 anys d’edat va ser un dels primers alumnes de l’escola que els Germans de les Escoles Cristianes havien obert al seu país. Quan va acabar la formació, va prendre la decisió d’incorporar-se a l’Institut religiós fundat per Joan B. de la Salle. L’any 1868 va ingressar al noviciat i va prendre l’hàbit amb el nom de germà Miguel; fou el primer llatinoamericà en fer-ho. El 1872 va emetre els primers vots i, deu anys després, la professió perpetua.
Es va dedicar a la docència, ocupació que va compartir amb la redacció de textos pedagògics de gran prestigi que, alguns, van ser adoptats per les autoritats educatives de l’Equador i d’altres estats de Llatinoamèrica. D’entre les seves obres en destaquen Epítome de la gramática castellana, Gramatiquilla infantil, Compendio del tratado teórico-práctico de la lengua castellana i Lecciones de lengua castellana: curso superior, medio e inferior. El 1892, en reconeixement a la seva tasca cultural i pedagògica, va formar part de la Academia Ecuatoriana de la Lengua que s’ocupava del perfeccionament de la llengua castellana al país.
L’any 1907 va ser destinat a París i, posteriorment, a Bèlgica on, a la casa de Lembecq-les-Hal, ensenyava castellà als germans missioners que havien de viatjar a Llatinoamèrica.
Dos anys després, degut a la seva delicada salut, es va traslladar al noviciat de Premià de Mar. En aquesta població catalana va viure els fets de la Setmana Tràgica que el van obligar, juntament amb la resta de membres de l’Institut religiós i als novicis a traslladar-se temporalment a Barcelona. Retornat a Premià, va morir afectat d’una greu pulmonia.
Les seves restes van ser traslladades a l’Equador després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola i van ser rebudes a Quito amb una gran manifestació popular. El papa Pau VI va beatificar-lo el 30 d’octubre de 1977 i Joan Pau II el va canonitzar el 21 d’octubre de 1984.

Extret de: Arimany, J. Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 80-81

dimarts, 7 de febrer de 2012

Relíquies del venerable Josep Torras i Bages


Josep Torras i Bages, nascut a les Cabanyes el 1846.
Després d’estudiar als seminaris de Barcelona i Vic, des de la seva posició d'eclesiàstic, va exercir un cert activisme polític emmarcat en la línia del nacionalisme conservador.
L’any 1899 va ser nomenat bisbe de Vic. Morí en aquesta ciutat osonenca el 7 de febrer de 1916.
Ha estat declarat ‘venerable’ i el 1931 es va iniciar el procés de beatificació que, de moment, no ha assolit el seu objectiu.