diumenge, 18 de desembre de 2011

Targetes amb relíquia de sant Josep Manyanet, com a beat i com a sant

Sant Josep Manyanet (7 de gener de 1833, Tremp - 17 de desembre de 1901, Barcelona), sacerdot, fundador dels Fills de la Sagrada Família i de les Filles de la Sagrada Família.
La seva festa se celebra el 16 de desembre tot i que el Martirologi romà li assigna l’endemà, data de la seva mort. El papa Joan Pau II el va beatificar el 25 de novembre de 1984 i el va canonitzar el 16 de maig de 2004.

dissabte, 10 de desembre de 2011

Relíquia del vel de la Mare de Déu de Loreto (Itàlia)

La tradició que envolta Loreto, ciutat italiana propera a la mar Adriàtica, diu que, el 1294, uns àngels van transportar-hi la casa de Natzaret on va esdevenir l’Anunciació de l ‘àngel Gabriel a la Mare de Déu. El fet llegendari va ser origen d’una devoció molt estesa, no només a Itàlia.
Les relíquies, amb les quals s'ha volgut difondre aquesta particular devoció, són petits retalls del vel que, durant un temps determinat, ha dut la imatge mariana que hi és venerada. És aquest el cas en què la petita targeta que subjecta la petita peça de roba i que es lliurava dins un sobre de paper de seda en el qual constava: "Relíquia del vel que el Dijous i Divendres Sant cobreix l'estàtua de la veneradíssima Mare de Déu de Loreto".

dijous, 1 de desembre de 2011

L’arqueta de sant Fortià de Torelló

A la cripta del santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera de Torelló (Osona) es conserva l’arqueta de sant Fortià.
Aquesta arqueta contenia, fins al 1936 a l’inici de la Guerra Civil espanyola, les relíquies del patró torellonenc. Aquest sant es tracta d’un dels suposats Sants Innocents sacrificats per Herodes a la recerca de l’infant Jesús de Natzaret.

L’historiador Fortià Solà escriu que van arribar a la població osonenca “per ministeri dels croats torellonencs, els quals el 1290 van a la conquesta de Terra Santa, formant part de l’expedició que hi mena l’armada catalana comandada per l’almirall Bernat de Sarrià” i assenyala que “caporal de la colla torellonencs és un tal Arnau del Colomer (1)” que es distingeix per la seva valentia i que és reconeguda i rep com a premi, el 8 d’abril de 1291, diverses relíquies del bisbe de Tolemaida i patriarca de Jerusalem, Nicolau d’Hanaps, de l’orde dels dominics. Entre aquestes relíquies es troben les de sant Fortià que són dutes, per Arnau de Colomer, a Torelló el 6 de desembre de 1298.

El mateix Solà explica que “i tal com és costum en actes d’aquesta guisa, la parròquia surt a rebre-la en processó en un lloc tan adient com és la font del Raig, que brolla al peu del camí de Vic, a la mateixa envista de la vila (2)”.
L’arqueta, quee encara es conserva és de plata; a l’interior hi havia una caixeta de fusta de cedre que, aquesta sí, va desaparèixer a l’inici de la Guerra Civil espanyola. Les mides són, de 40 cm de llarg, , 20 cm d’ample i 24 cm d’alçada. Fortià Solà la descriu d’aquesta manera: “té la disposició rectangular; el cobertor i la tapa superior és constituït per set peces o cares distintes, i es tanca per davant amb pany i clau. La de decoració de l’arqueta, que segueix totes les cares, llevat de la posterior, és sempre a base d’un mateix motiu o dibuix repicat que imita uns ramatges sortits d’un relligat o pitxer capriciós posat en forma invertida, i proveïts d’elementals foliacions de forma purament decorativa”; la part més especial són els quatre peus semiesfèrics “en cadascun dels quals hi ha en relleu un peu de colom (3)”.
La tradició sosté que aquesta no és la primera arqueta, la que suposadament va dur el colom al bec, sinó que es tracta d’un donatiu fet per la senyora Dalmiata de Vallterra com agraïment per una curació obtinguda gràcies a sant Fortià; només se sap que aquesta dama va fer testament l’any 1433 (4).


Notes
1 Solà i Moreta, Fortià. Història de Torelló. Barcelona: Gráficas Marina, 1947-1948, vol 2, p. 273
2 Íbid
4 Íbid, p. 291
5 Íbid, p. 290